Portada | Almadrasa | Foros | Revista | Alyasameen | Islam | Corán | Cultura | Poesía | Andalus | Biblioteca | Jesús | Tienda

 

 

Lección 4

 

Demostrativos:

este hadzâ åóÐÇ
esta hádzihi åóÐöåö
¿quién es este? man hadzâ? ãóä åóÐÇ¿
este es Yûsuf hadzâ Yûsuf åóÐÇ íæÓõÝ
¿quién es esta? man hádzihi?    ãóä åóÐöåö¿
esta es Salmà hadzihi Salmâ     åóÐöåö ÓóáãÉ

La tercera persona:

él huwa, (pronunciar húa, con h aspirada) åæó
ella hiya, (pronunciar hía, con h aspirada) åíó
¿de dónde es Yûsuf? min áina Yûsuf?, ãöä Ãóíäó íæÓõÝ¿
él es de al-Ándalus huwa min al-Ándalus, åæó ãöä ÇáÃäÏóáõÓ
¿él es andalusí? huwa andalusí?,  åæó ÃäÏóáõÓí¿
sí, él es andalusí na‘am, huwa andalusí, äóÚóã, åæó ÃäÏóáõÓí
¿de dónde es Salmà? min áina Salmà?, ãöä Ãóíäó ÓóáãÉ¿
ella es de al-Ándalus hiya min al-Ándalus, åíó ãöä ÇáÃäÏóáõÓ
¿ella es andalusí? hiya andalusía?, åöíó ÃäÏóáõÓíóÉ¿
sí, ella es andalusí na‘am, hiya andalusía, äóÚóã, åöíó ÃäÏóáõÓíóÉ

Observa:

Samîr, al-Mágrib, magribí ÓóãíÑ, ÇáãóÛÑöÈ, ãóÛÑöÈí
man hadzâ? hadzâ Samîr ãóä åóÐÇ¿ åóÐÇ ÓóãíÑ 
min áina huwa? huwa min al-Mágrib ãöä Ãíäó åæó¿ åæó ãöä ÇáãóÛÑöÈ
huwa magribí? na‘am, huwa magribí åæó ãóÛÑöÈí¿ äóÚóã, åæó ãóÛÑöÈí
man hádzihi? hádzihi Samîra ãóä åóÐöåö¿ åóÐöåö ÓóãíÑóÉ
min áina hiya? hiya min al-Mágrib ãöä Ãíäó åöíó¿ åöíó ãöä ÇáãóÛÑöÈ
hiya magribía? na‘am, hiya magribía åíó ãóÛÑöÈíóÉ¿ äóÚóã, åíó ãóÛÑöÈíóÉ

Haz lo mismo (en masculino y en femenino) con las siguientes palabras:

líbano, libanés Rashîd, Lubnân, lubnâní ÑóÔíÏ, áõÈúäÇä, áñÈäÇäí
Palestina, palestino Karîm, Filistîn, filistîní ßóÑíã, ÝöáöÓØíä, ÝöáöÓØíäí
Siria, sirio Bashîr, Sûria, sûrí ÈóÔíÑ, ÓæÑíÉ, ÓæÑí
Jordania, jordano Salîm, al-Úrdun, urduní Óóóáíã, ÇáÃõÑÏõä, ÃõÑÏõäí
Irak, irakí Hakîm, al-‘Irâq, ‘irâqí Íóßíã, ÇáÚöÑÇÞ, ÚöÑÇÞí
Arabia Saudí, un saudí Latîf, as-Su‘ûdía, su‘ûdí áóØíÝ, ÇáÓõÚæÏíÉ, ÓõÚæÏí
país, árabe bálad, ‘arabí ÈóáóÏ, ÚóÑóÈíø 
los países, árabes al-buldân al-‘arabía ÇáÈõáÏÇä ÇáÚóÑóÈíøÉ

Los países que hemos estudiado hasta ahora en los que el árabe ( ÇááõÛÉ ÇáÚóÑóÈíÉ al-luga al-‘arabía) es lengua oficial son los siguientes:

Sûrîa (ash-Shâm) ÓæÑíÉ   al-Mágrib ÇáãóÛÑöÈ
Lubnân áõÈúäÇä   al-Yaçâir ÇáÌóÒÇÆÑ
Filistîn ÝöáöÓØíä   Tûnis ÊæäöÓ
al-Úrdun ÇáÃõÑÏõä     Lîbia áíÈíÇ
al-‘Irâq ÇáÚöÑÇÞ   Misr ãöÕÑ
as-Su‘ûdía ÇáÓõÚæÏíÉ      

La lengua árabe es oficial también en:

Sudán as-Sûdân ÇáÓæÏÇä
Mauritania Mûritânia ãæÑíÊÇäíÉ
Yemen al-Yáman Çáíóãóä
Omán  ‘Umân ÚõãÇä
Kuwait al-Kuwáit ÇáßæíÊ
los Emiratos, etc. al-Imârât ÇáÅãÇÑÇÊ

Recuerda:

Los patronímicos se forman añadiendo una  í  -í al nombre de lugar (el femenino es en  íÉ  -ía) y además hay que quitarle el artículo a los nombres de lugar que lo lleven. Ejemplos:

  al-Ándalus, andalusí, andalusía ÇáÃäÏóáõÓ, ÃäÏóáõÓí, ÃäÏóáõÓíÉ
  as-Sûdân, sûdâní, sûdânía ÇáÓæÏÇä, ÓæÏÇäí, ÓæÏÇäíÉ
un árabe  ‘arabí   ÚóÑóÈí
una árabe ‘arabía    ÚóÑóÈíÉ
árabes ‘árab    ÚóÑóÈ

Amplía tu vocabulario:

contento farhân ÝóÑÍÇä 
yo estoy contento ana farhân ÃäÇ ÝóÑÍÇä
tú estás contento anta farhân ÃäÊó ÝóÑÍÇä
tú estás contenta anti farhâna ÃäÊö ÝóÑÍÇäÉó
él está contento huwa farhân åæó ÝóÑÍÇä
ella está contenta hiya farhâna  åíó ÝóÑÍÇäÉ

Haz lo mismo con las siguientes palabras, recordando que en árabe no existen los verbos ser ni estar en presente afirmativo y que el femenino se forma, al igual que en castellano, añadiendo una -a al masculino:

enfadado gadbân ÛóÖÈÇä 
feliz sa‘îd, (en árabe tiene femenino, ÓóÚíÏÉ   sa‘îda) ÓóÚíÏ
cansado ta‘bân ÊóÚÈÇä
enfermo marîd ãóÑíÖ
ocupado mashgûl ãóÔÛæá
hambriento ÿâi‘ ÌÇÆöÚ
sediento ‘atshân ÚóØÔÇä
triste haçîn ÍóÒíä
alegre  masrûr ãóÓÑæÑ

 

El Genitivo (La Idâfa)

1. La partícula  ãöä  min significa “de” (para indicar origen o procedencia):

yo (soy) de al-Ándalus ana min al-Ándalus ÃäÇ ãöä ÇáÃäÏóáõÓ

2. Pero si en castellano la preposición “de” no indica origen o procedencia, no tiene equivalente en árabe. Además, se suprime el artículo de la palabra anterior. a este tipo de frase se la llama  ÅÖÇÝÉ  idâfa (genitivo, estado constructo) y es muy importante: 

llave miftâh ãöÝúÊÇÍ
puerta bâb ÈÇÈ 
la llave de la puerta miftâh al-bâb ãöÝÊÇÍõ ÇáÈÇÈ

3. Si la construcción de genitivo (la idâfa) es compuesta, se sigue el mismo procedimiento (no existe el “de”, y se suprime el artículo de la palabra anterior):

casa dâr ÏÇÑ 
la llave de la puerta de la casa miftâh bâb ad-dâr ãöÝÊÇÍõ ÈÇÈ ÇáÏÇÑ

4. Si la palabra que precede a la preposición “de” es femenina (y si acaba en a), se le añade una  - Ê  -t:

la escuela de la ciudad mádrasa(t) al-madîna ãóÏÑóÓóÉõ ÇáãóÏíäÉ
la ciudad de Sevilla madîna(t) Ishbîlia ãóÏíäÉõ ÃÔÈíáíÉ

5. Recuerda:  ãöä  min significa “de”, “desde”, pero sólo se emplea cuando indica origen, procedencia o movimiento, y no cuando indica relación entre dos cosas (frases de genitivo o Idâfa).

Vocabulario:

libro kitâb ßöÊÇÈ
lápiz qálam Þóáóã
cuaderno dáftar ÏóÝÊóÑ
hoja wáraqa æóÑóÞó
niño wálad æóáóÏ
niña bint ÈöäÊ
profesor ustâdz ÃõÓÊÇÐ
página sáfha ÕóÝÍóÉ
número raqm ÑóÞã

Observa y Traduce:

kitâb al-wálad ßöÊÇÈõ ÇáæóáóÏ
qálam al-bint Þóáóãõ ÇáÈäÊ
dáftar al-ustâdz ÏóÝÊóÑõ ÇáÃõÓÊÇÐ
wáraqa(t) ad-dáftar æóÑóÞóÉõ ÇáÏóÝÊóÑ
sáfha(t) al-kitâb ÕóÝÍóÉõ ÇáßöÊÇÈ
raqm as-safha ÑóÞãõ ÇáÕóÝÍÉ

 

Regresar

Subir

Siguiente

Portada | Almadrasa | Revista | Idioma | Islam | Corán | Cultura | Poesía | Andalus | Biblioteca | Jesús | Musulmanes

© 2003 - 2019 arabEspanol.org Todos los derechos reservados.